La C-32 torna al mapa: el debat entre descongestionar Blanes i preservar l'últim gran bosc fins a Lloret
El passat 31 de juliol, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar la licitació d'un nou estudi informatiu i d'impacte ambiental per determinar la millor solució viària entre el nord del Maresme i la Selva marítima. Entre les alternatives principals hi torna a figurar la prolongació de l'autopista C-32, que ara acaba a Tordera, cap a Blanes i Lloret. Amb una inversió futura estimada d'uns 110 milions d'euros, l'estudi analitzarà un àmbit d'uns 7,5 quilòmetres que afecta Tordera, Blanes, Lloret i Vidreres.
Convé aclarir què s'ha decidit i què no. De moment no hi ha cap traçat escollit ni cap obra aprovada: el que s'ha licitat és la redacció d'un estudi que compararà opcions i que es preveu tenir en un màxim de 18 mesos. És l'obertura d'un debat, no el seu final. I és un bon moment per conèixer-lo a fons.
Per què es reclama. Els partidaris de la prolongació —entre ells la Cambra de Comerç de Girona i sectors empresarials de la Costa Brava sud— la consideren una obra prioritària. L'argument és tangible i el pateix tothom: els accessos a Blanes i Lloret es col·lapsen en determinades èpoques, sobretot a l'estiu, i defensen que una zona amb aquest volum d'habitants i turistes necessita una connexió a la seva altura per sostenir l'economia local. La Generalitat hi afegeix que reforçar el transport públic amb el futur bus ràpid (BRCat) és positiu, però que, segons la consellera, "no és suficient" i també cal actuar sobre la xarxa viària.
Un projecte amb una llarga història judicial. La prolongació s'arrossega des dels anys noranta. El projecte aprovat el 2018 preveia allargar l'autopista fins a Lloret, i el 2019 es van arribar a talar arbres en alguns dels espais afectats. Però el 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va anul·lar, en concloure que l'estudi ambiental no havia tingut prou en compte la normativa sobre canvi climàtic. La Generalitat no va recórrer la sentència. Ara la mateixa consellera admet que el nou estudi neix condicionat per aquests antecedents i que vol "superar" els obstacles judicials anteriors.
Què hi ha en joc, i que molta gent no coneix. Aquí és on el debat va més enllà del trànsit. El traçat que s'ha plantejat històricament travessa l'última gran massa forestal contínua entre Blanes i Lloret, un espai que no és un bosc qualsevol: funciona com a connector biològic entre el massís d'Ardenya-Cadiretes i el corredor del Montnegre. Aquests connectors són passadissos naturals que permeten que la fauna es desplaci, que les espècies vegetals es reprodueixin i que els ecosistemes s'intercanviïn vida; quan es tallen amb una infraestructura, els hàbitats queden aïllats en illes i es degraden. Segons les xifres difoses per les entitats contràries al projecte, el traçat anterior afectava una cinquantena d'hectàrees de bosc. És un patrimoni natural que la majoria de qui opina sobre la C-32 no ha arribat a trepitjar mai, precisament perquè és una zona poc accessible, i que un cop desaparegut no es recupera en generacions.
Els qui s'hi oposen. Les plataformes contràries —agrupades en iniciatives com SOS Costa Brava i les que actuen a Blanes, Lloret i Tossa— defensen que els recursos s'haurien de destinar prioritàriament al transport públic i a millorar les carreteres existents, com el desdoblament de la GI-682, en lloc de construir nova autopista. Alerten, a més, d'un efecte ben documentat en aquesta mena d'obres: que la nova via acabi induint encara més trànsit i més pressió urbanística sobre el litoral, de manera que el problema que es vol resoldre reaparegui amplificat anys després.
Un debat que ens toca a tots. El fons de la discussió és quin model de territori volem. D'una banda, la necessitat real de moure's i de sostenir una economia molt depenent del turisme; de l'altra, la conservació d'un espai natural únic. Totes dues coses són legítimes i mereixen ser enteses. Però hi ha una asimetria que val la pena tenir present: una carretera es pot construir més tard, mentre que un bosc madur i el seu connector biològic, un cop travessats, no tornen. Per això, abans que l'estudi determini cap traçat, val la pena que com a ciutadania coneguem de primera mà què hi ha en aquell racó de la Selva marítima. Amb tota la informació, i coneixent les dues parts, la decisió sobre què en volem fer ens correspon a tots.
Font: ACN / Capgròs, Departament de Territori (Generalitat de Catalunya), Cambra de Comerç de Girona i plataformes SOS Costa Brava. Les dades ambientals s'atribueixen a les entitats contràries al projecte.
